Javier Ruiz de Alegría

Entre 2020 i 2026 ha estat director tècnic de Veranos de la Villa. El 2025 signa el disseny d’il·luminació de Zarzuela Monumental Hispanidad, la producció de Madrid Produce presentada a San Lorenzo de El Escorial. És una part substancial d’un recorregut que també inclou la direcció tècnica del Centro Dramático Nacional al Teatro María Guerrero, entre 2012 i 2016, i del Festival VEO, entre 2009 i 2011. Ha dirigit tècnicament el Festival de Otoño i Teatralia i ha estat al capdavant de l’equip d’il·luminació del Guggenheim Bilbao. El seu treball abasta tant la creació d’un espai escènic com les condicions materials que permeten dur-lo a terme.[10][11][12][1]

Javier Ruiz de Alegría reuneix dos aprenentatges: les Belles Arts i la interpretació. Es va llicenciar a la Universidad Complutense de Madrid i es va formar com a actor al Laboratorio William Layton. El seu currículum recull també un curs anual amb Philippe Gaulier i cursos a Théâtre de Complicité, tots dos a Londres. Aquesta doble formació travessa el seu treball a escena i els seus dissenys.[4][2]

A El hombre y el lienzo, escrit i dirigit per Alberto Iglesias, la pintura té lloc davant el públic: Javier hi interpreta i assumeix la plàstica escènica. L’obra es va poder veure als Riverside Studios, a Londres, dins de FesTeLõn 2023. Una entrevista de Radio 5 permet escoltar com es troben els seus oficis d’actor i pintor en aquest treball.[3][4][7]

Com a dissenyador, signa l’espai escènic i la il·luminació d’El sueño de la razón, de Buero Vallejo, en la posada en escena de José Carlos Plaza per al Teatro Español. A Forever, de Kulunka Teatro, comparteix el disseny escenogràfic amb Ikerne Giménez i s’ocupa de la il·luminació. Són responsabilitats diferents, que els programes de cada producció permeten seguir amb precisió.[5][6]

Entre els seus treballs recents hi ha l’escenografia de Chavela, dirigida per Carolina Román; la il·luminació d’El cuarto de atrás, l’adaptació de Carmen Martín Gaite dirigida per Rakel Camacho; i la de 14.4, amb direcció de Sergio Peris-Mencheta i dramatúrgia de Juan Diego Botto, Peris-Mencheta i Ahmed Younoussi. A Constelaciones, la versió de Peris-Mencheta programada pel CDN el 2026, dissenya l’escenografia. El mateix títol ja figurava en el seu recorregut de 2014 amb Fernando Soto: són dues produccions diferents.[13][14][15][16][3]

L’escenografia de Forever li va valer, amb Ikerne Giménez, el Premio Godot de disseny escènic de 2024. Tots dos també van ser finalistes al Max d’espai escènic i nominats al Talía d’escenografia aquell any. En il·luminació, el seu treball a Forever va figurar entre les candidatures inicials als Max.[17][18][19][20]

També participa en la transmissió de l’ofici. L’Escuela de Verano de La Red l’inclou entre els talleristes del programa de 2026 sobre noves pràctiques i reptes contemporanis, i el presenta com a cap tècnic de Veranos de la Villa. En entrevistes de Radio Euskadi, Radio 5 i Eso no es teatro explica com conviuen la pintura, la interpretació i el disseny de l’escena en el seu treball.[10][21]

Entre els seus projectes anunciats hi ha Hashima Hamlet, creat amb Gon Ramos. La proposta creua teatre d’objectes, kamishibai i ikebana; Javier participa en la interpretació i el disseny plàstic. El Festival de Otoño n’anuncia l’estrena per al 26 i 27 de novembre de 2026 a la Sala Negra dels Teatros del Canal.[9]