José Herrero
José Herrero · Retrat facilitat per a Escena Immersiva.
← Artistes

Guió · dramatúrgia · direcció d’escena

José Herrero

A Escena Immersiva

A Escena Immersiva signa el guió de La habitación de Lorca, una experiència de realitat virtual dirigida per Felipe Giuliano i vinculada a Ecos del 27. El Festival de Málaga recull tots dos crèdits en la selecció Habitar la imagen de La Villa del Mar.

Proposar una col·laboració ↗
Obres vinculades

La habitación de Lorca

Ecos del 27

A Escena Immersiva

Obres i processos.

La habitación de Lorca: un espai per a les paraules

L’habitació canvia amb la llum mentre les veus del poeta i els seus fantasmes recorren l’espai. L’experiència de vuit minuts reuneix el guió de José Herrero i la direcció de Felipe Giuliano dins d’Ecos del 27.

Explorar La habitación de Lorca ↗L’univers visual de La habitación de Lorca · imatge del projecte.Guió: José Herrero. Direcció: Felipe Giuliano. Una peça d’Ecos del 27, presentada a BRAVA Arts! el desembre de 2025.
El recorregut de l’artista

Trajectòria i formació.

Formació, altres treballs i línies de creació.

José Herrero Rama és director d’escena i guionista. Es va llicenciar en Direcció d’Escena i Dramatúrgia a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, en l’especialitat de direcció. Abans s’havia format en interpretació textual a l’Escuela de Teatro de Getxo i en dansa contemporània a l’escola d’Eguzki Zubia, a Biscaia. El seu aprenentatge reuneix així la paraula, el moviment i la construcció d’una posada en escena.[1]

Amb l’actriu Marjo Nina Ikonen va fundar Ilmatar Teatro, una companyia dedicada a l’intercanvi entre les escenes finlandesa i espanyola. Dins d’aquest recorregut ha dirigit El pantano, de Jussi Kylätasku; Pánico, de Mika Myllyaho; i ¡Gabriel, regresa!, de Mika Waltari. L’elecció d’aquests autors permet seguir una línia de treball sostinguda, atenta a les relacions entre personatges i a la circulació dels textos entre llengües i públics.[11][4][12][9]

El 2012 va dirigir Purga, de Sofi Oksanen, en coproducció d’Ilmatar i Vaivén. El muntatge es va estrenar al Teatro Principal de San Sebastián i va reunir, entre altres intèrprets, Marjo Ikonen, Ana Pimenta i Sandra Ferrús. La violència, el poder i la supervivència de dues generacions de dones vertebren aquesta obra, el recorregut espanyol de la qual van documentar la premsa i les fitxes dels participants.[2][3]

Lorca apareix en la seva trajectòria molt abans de la realitat virtual. Va dirigir Mariana Pineda i Amor de don Perlimplín y Belisa en su jardín, aquesta última amb Ilmatar i funcions a Finlàndia i Espanya. A La habitación de Lorca, la seva relació amb aquest univers passa al guió d’una experiència immersiva: l’escriptura es troba amb una realització visual i sonora que situa el visitant dins l’espai de l’obra.[6][5][10]

També ha escrit sobre el seu ofici. ADE Teatro va publicar les seves notes sobre el muntatge de Pánico el 2009 i El secreto de la crueldad: «Purga» de Sofi Oksanen el 2012. Aquests textos permeten acostar-se al seu treball des del procés: la lectura d’una obra, les decisions de direcció i les condicions materials d’una companyia.[7][8]

Quadern de l’artista

Obres, premsa i trobades.

Projectes, entrevistes i processos documentats.

José Herrero porta la seva mirada sobre Purga a ADE Teatro

José Herrero signa El secreto de la crueldad: «Purga» de Sofi Oksanen al número 142 d’ADE Teatro. La publicació forma part de la secció «Notes de direcció» i suma una referència escrita a la seva trajectòria escènica.

ADE Teatro · José Herrero · número 142 ↗Article signat per José Herrero. ADE Teatro, octubre de 2012. Enllaç al sumari i a l’edició de la revista. Arxiu de publicacions.
Fonts

Documentació revisada el 28 d’octubre de 2026.

  1. 01José Herrero Rama↗
  2. 02Europa Press↗
  3. 03Vaivén Producciones↗
  4. 04Ruth Franco Talent↗
  5. 05Nina Ikonen↗
  6. 06Nara Talent↗
  7. 07ADE Teatro 128↗
  8. 08Dialnet↗
  9. 09Fennia↗
  10. 10Festival de Málaga↗
  11. 11tierradefuego.es↗
  12. 12rominarmedina.com↗