Pedro Giuliano centra la seva pràctica en la intel·ligència artificial i la creació d’imatges en temps real. Treballa amb aquests processos com a eines artístiques per compondre universos visuals en relació amb els cossos, la música i l’espai. Quijotes en Nueva York és una de les obres centrals d’aquest recorregut, juntament amb el seu treball d’IA i temps real a Invernaderos.[1][4][6]
A Quijotes en Nueva York, creació de Jean-Philippe Dury per a Elephant in the Black Box, signa el treball d’artista visual i desenvolupa imatges mitjançant intel·ligència artificial i processos de creació en temps real. La seva aportació forma part del disseny audiovisual i immersiu de Madrid Produce. La producció de 2024 reuneix dansa contemporània, llenguatges urbans i música original d’Iris Azquinezer: la imatge participa en el diàleg amb el moviment.[1]
L’estrena a l’Institut français de Madrid va rebre l’atenció de susyQ. En la crítica del 14 de desembre de 2024, Yaiza López es deté en la relació entre els ballarins, la composició d’Azquinezer i l’univers visual de Giuliano. La ressenya descriu un diàleg entre la imatge i el moviment dels intèrprets.[2][3]
A El vals sin nombre, dirigit per Felipe Giuliano, va ser el compositor d’efectes visuals. El seu treball de composició digital va integrar les imatges rodades amb els elements 3D i els entorns creats per al curtmetratge.
Amb Zarzuela Monumental, el seu treball passa a l’arquitectura i a l’espai públic. L’edició Hispanidad de San Lorenzo de El Escorial li acredita el videomapatge, sota la direcció artística de Felipe Giuliano. Les projeccions s’integren en una proposta de repertori líric sobre la façana de l’Ajuntament: una escala diferent per a la trobada entre música i imatge.[4][5]
El novembre de 2025 integra, al costat de Bruno G. Arantes, Djalal Dufetelle i Felipe Giuliano, l’equip de desenvolupament audiovisual de Pagliacci al Teatro del Bicentenario de San Juan. El programa oficial documenta aquesta col·laboració en la posada en escena d’Eugenio Zanetti. Òpera, dansa i instal·lació ofereixen així diferents contextos per a una mateixa qüestió de treball: com donar espai a una imatge.[6]
