Djalal Dufetelle treballa amb el modelatge 3D, els entorns digitals i la imatge en temps real. A Invernaderos, presentada a Artillería ON durant OFFF Sevilla 2024, aquests mitjans formen part d’una instal·lació que relaciona la matèria física de les obres amb les prolongacions audiovisuals. El programa del festival l’acredita al costat de Pedro Giuliano, sota la direcció artística de Felipe Giuliano.[1][2]
En el curtmetratge El vals sin nombre, Djalal Dufetelle va tenir un paper clau en la construcció dels efectes visuals. Va desenvolupar models 3D d’alt detall i va abordar l’exigent treball de reconstruir el moviment de les càmeres i resoldre les distorsions de lent. La seva aportació va establir la base geomètrica i òptica sobre la qual va continuar el treball de l’equip, fent possible una integració precisa entre els elements digitals i la imatge rodada.
El treball canvia d’escala quan arriba al teatre. A Pagliacci, la producció del Teatro del Bicentenario de San Juan de 2025, forma part de l’equip de desenvolupament audiovisual amb Bruno Arantes, Felipe Giuliano i Pedro Giuliano. La concepció escènica d’Eugenio Zanetti situa aquest treball dins d’una posada en escena d’òpera, on el temps de la imatge es comparteix amb l’acció dels cantants i la música en directe.[3]
La instal·lació i l’òpera permeten seguir dues maneres de treballar l’espai amb imatges. En una, el visitant decideix on aturar-se i com mirar; en l’altra, el desenvolupament musical organitza la durada. L’aportació de Dufetelle s’integra en equips amb oficis i responsabilitats diferents, des de la construcció dels entorns fins a la trobada amb l’espai d’exhibició.[1][3]
