Felipe Giuliano es va formar en Belles Arts a la Universidad de Sevilla. El seu pas cap a l’audiovisual i l’escena està lligat al treball amb fons digitals per a l’òpera La flauta mágica, en produccions d’Eugenio Zanetti. El dossier de FILMETS hi situa una de les claus del seu cinema posterior: l’atenció a l’atmosfera i a la construcció del món que envolta els personatges.[1]
El 2021, Gallo Rojo va presentar a Sevilla Driftwood Humans, una instal·lació seva sobre la migració i el desarrelament. Reunia escultura, impressions d’art digital, videoart, sensors de presència i testimonis enregistrats de persones migrants. El projecte va comptar amb el suport de l’ICAS en la convocatòria de 2020. La relació entre objecte, imatge i visitant ja formava part de l’obra.[2]
En cinema dirigeix El vals sin nombre, curtmetratge fantàstic produït per Madrid Produce i The Other Film Production. FILMETS el va programar en l’edició de 2024 i en va destacar l’ambientació d’època i la inclinació cap al gòtic i l’oníric. La pel·lícula permet seguir aquesta mateixa preocupació per l’espai en un altre registre: el decorat i els efectes visuals intervenen en la narració.[6][1]
El 2025 signa la direcció artística de Zarzuela Monumental Hispanidad, presentada a San Lorenzo de El Escorial. En aquesta producció de Madrid Produce, el repertori líric dialoga amb l’arquitectura i el videomapatge de Pedro Giuliano, amb Bruno G. Arantes en la producció.[5][10]
El 2025 figura en l’equip de desenvolupament audiovisual de Pagliacci del Teatro del Bicentenario de San Juan, al costat d’Arantes, Djalal Dufetelle i Pedro Giuliano. El Teatro Colón el presenta com a director d’art i dissenyador de visuals, amb una pràctica que abasta òpera, teatre, música en viu i instal·lacions. Aquest recorregut ajuda a entendre el seu lloc en la creació immersiva: la imatge es pensa a l’escala de l’escena.[4][3]
